MIRADES PEL MON: de novembre 2023

Cavall Bernat, Montserrat Nort

Via: Puigmal

El 5 de Setembre de 1989, vam anar amb el Jordi Sunyer, a fer la Via Puigmal del Cavall Bernat, a Montserrat. En aquella època era una via mítica, pel que explico en les meves piades particulars, peque no ho recordo, m'ho vaig passar pipa.

Es va donar la casualitat que, en aquelles dates, hi havia la Volta Ciclista Catalunya, la seva 69e edició, i era una etapa que passava per Montserrat. L'helicòpter que anava seguint la Volta ens va venir a filmar, (suposo que per allo de "que fan aquest bojos penjats en aquesta paret).

En arribar a casa, ma mare em diu que avui per la tele s'han vist dos nois escalant mentre donaven la volta ciclista, a hores d'ara encar no m'explico com ho va veure, entre d'altres coses perque ma mare, aixo de l'esport per la tele ni li va ni l'hi venia. Quan l'hi vaig dir que eram nosaltres una mica mes i l'hi agafa algo, es ven be que les mares no saben l'esport que fem. Be el resultat es que vaig trucar a TV2, que llavors era el segon canal, i la vaig aconseguir, no sense pagar per la cinta (els molt.....) en fi, les imatges s'ho valen i mes en aquella epoca que no hi havien ni fotos digitals, ni drons. Aquest és el resultat.

MARE TENEBROSSUM

16 Novenbre 2023

Serra d’Aubenç (Oliana), Cinglera dels Esplovins
Via: Mare tenebrossum
345m, ED-/A3e

Xavi Cullell, Antonio Garcia, Koki Gassiot
1987

El mar tenebrós (Mare Tenebrosum) ,era el nom que en l’Edat Mitja anomenaven al Oceà Atlàntic; que era inaccessible pels mariners de època.

I així era aquesta paret del sostres de la Cinglera dels Esplovins, fins que van arribar uns agosarats i avançats en l'època. Van entrar dins d'un mar de sostres per sortir-ne a l'altre banda.

Fa molts anys que la tenia a la ment, però no m’atrevia anar-hi, ja nomes el nom fa una mica de “grima”. Aquesta setmana parlant amb dos amics de feina primer i companys de cordada mes tard, em diuen que hi van (!!!!) Els hi demano si m’hi volen. Em diuen que si.

Em poso a mirar piades de diferents cordades que l’han feta, i no en trobo cap que en parli malament, la deixen pels núvols, “la millor via que he fet” Diuen uns “Una Via excepcional” Diuen altres. I tots enalteixen la placa que hi ha la tirada 9 BRUTAL. Una placa de 10 metres, després del sostre, amb una roca excepcional.

L’únic “pero” que hi posen molta gent es l’estat dels burils que, per el pas dels anys s’han anat deteriorant. Des que la van obrir, han passat 36 anys, que no és poc.

Amb el neguit de l’estat del equipament, ens hi posem.

Quan estas al peu de la paret i mires amunt et preguntes com collons es possible que trobessin el lloc per on sortir i tant sols amb dues tirades d’artificial i a un grau bastant assumible max 6b+

La via comença amb les tres tirades comunes amb la “Pirata Solitari”; aquesta part estar reequipada amb parabols, ja ho sabíem això. A partir de quan se separen es quan podem anar posant algunes peces, sobretot camelots mitjans. Per sorpresa nostre ens torbem algun parabolt a les tirades de la Mare Tenebrossum, sobretot a les reunions. Es d'agrair.

No vull fer espoiler’s pero crec que ara actualment ha quedat una via E-X-C-E-P-C-I-O-N-A-L. Penseu en l’època que la van obrir aquest visionaris, a cops de buril i amb mes pur estil alpi. A mi tant sols en cal treure’m el barret davant d’aquesta gent, que amb la seva visió ens fan disfrutar d’un esport que tant ens agrada.No obstant aixo s´han de portar: camalots 1 i 2, joc d'alients, algun cordinillo per canviar els que hi han, estreps i unes 22 cintes a poder ser llargues.

L'itinerari es molt recomanable i la roca no és tant dolenta com sembla des del peu.

Aqui teniu la 'excel·lent narració d'en K. Gassiot de la seva apertura

https://eskkalades.wordpress.com/primeres-ascensions/mare-tenebrossum/