Vaig crear aquest bloc per posar-hi, bàsicament fotos i anècdotes de viatges que he anat fen aquest anys. I també per dir-hi la meva sobre situacions que et passen al llarg de la vida.
Malauradament això s’està convertint en una pagina plena d'esqueles. Però com que els que marxen són, han sigut els meus amics, no puc sinó parlar d'una AMIGA que ens va deixar fa uns dies; el passat 6 d'Agost.
Una noia com poques n'he vist: meravellosa, esplèndida, una persona que tot
i patir una malaltia, de la que se'n va sortir ara feia uns 10 anys i no
fa gaire va tornar a recaure, i quan l'anaves a veure sorties amb mes moral de
la que havies entrat; tenia una força i unes ganes de viure com ningú. Però quan l'anaves a veure era ella la que encara em donava
ànims, t'ho pots creure!.Amb ella varem viure uns anys al Cau, uns anys 2 o 3 nomes però molt intensos, ple de moments, de fortes emocions i també sentiments; teníem 17 anys. Potser va ser això que me la fa tan propera, tot i que amb els anys ens vam anar separant, però sempre units en la distancia.
I és ara quan no hi es que penses en tot el que li hagués tingut que dir i no li vaig dir, i això em corrou per dins, mes del que hauria cregut.
La intensitat que varem viure aquells anys no els oblidaré mai, i crec que ningú dels que estaven allà ho faran.
Aquesta és una de les cançons que els seus fills li van cantar el dia del seu comiat. és dels Pets i es diu Bona Nit. No mes he reproduït la tornada.
Dorm tranquil·la i digue'm bona nit
deix que et porti en braços fins el llit,
Jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.
Molt Bona Nit.
Dorm tranquil.la Núria que et vigilem des d'aquí
La Pica d'Estats 1978
