Mali 09

Gener 2009

El 17 de Gener del 2009, el S. Bielsa, J. Diaz, J. Puigdemasa, E. Oliva, J. Arilla i jo, aterrem a Ouagadougou, capital de Burkina Faso. Tenim 17 dies per endavant, i volem anar a la Ma de Fàtima, i també, com no, fer una mica de turisme, pel país de Mali.

Nena del País Dogon (foto TLl)

Després de passar dues nits en un hotelet, i de fa miliaritzar-nos amb les costums del país i el seu menjar, ens dirigim cap a al Ma de Fàtima.

Una parada per fer un cafè (foto T Ll)

Xiringuitos del Pais (foto T Ll)

Ens esperen 400 Km. de pols i camins de terra, quan hi són, ja que la major part de les vegades el vent i els aiguats, quan plou, ho esborra tot.

Hem menjat molta pols i suportat moltes sotragades, però per fi arribem al “càmping de la Maña”; que així es com es diu un dels dos càmpings que hi ha al poble de Daari, a la falda de la Ma de Fàtima, poblet de 4 cases a 12 Km d’Hombori.

Cartellet de benvinguda al Camping (foto T Ll)

L’endemà al mati ens despertem amb aquesta magnifica vista de les agulles de Garmi, que són les que composen el massís de tot el Kagatondo.

Vistes de les Agulles de Garmi des del Camping d'esquerra a dreta
El Kagapamari, Kagatondo, Wangeldebridu, Wanderdu, el Suritondo
amb dos cims i el Hendutondo (foto T Ll)

Els dies següents, els dedicarem a escalar i a escalar. Entre tots varem fer unes quantes vies, visita a la reserva dels elefants, alguna que altre caminada, i turisme.
El tipus d’escalada que hi predomina és la de fissures i díedres, es a dir molt atlètica, amb moltes regletes i còdols arrodonits, que al agafar-los en mig dels sol, patinen una mica. Les vies que hi predominen són les semiequipades, encara que si vols complicar-te la vida te la pots complicar tant com vulguis.

També hi ha lloc per els aperturistes, ja que hi ha pedra per entretenir-s’hi una vida sencera; la majoria de les vies en les que hi predominen les fissures, i sobre tot si aquestes són en xemeneia, estan plenes de “guano” que és la caca dels ocells i sobre tot de Ratpenats.

En Santi a l'última tirada de la Reason (foto T Ll)

Comencem el dia amb una “escaladeta” pel mig del Wanderdu, el cim més baixet de tots, per entra en contacte amb la pedra. La via que triem es “La Reason”, però com que en Santi i jo som molt putes no agafem ressenya, ja que la via no passa de V, i ens trobem que anem d’una via a l’altre; resultat: la 1a. i última Tirada de “La Reason”, i la resta un popurri.

Al cim del Wanderdu amb el Suri al Fons (foto T Ll)

Uns altres companys van a la dreta del mateix cim a fer la “Mariage Tradicionel” i uns altres a fer un contacte a tot el Massís, fen la volta a les Agulles de Garmi.

De tant en tant hi ha “l’armatan”, vent que prové del desert del Teneré i esta carregat de sorra, i moltes vegades fa que desapareix-hi la carretera i tot.

Sembla Boira, però és sorra que prove del desert (foto T Ll)

L'armatant ocultant el Kagatondo (foto Ricard Calmet)

Recorregut de la Guy Abert (foto T Ll)

1er. Llarg de la Guy Abert (foto T Ll)

La Guy Abert es una de les tradicionals, i molt recomanable, via equipada, però val la pena porta un joc de tascons i un de camelots fins el 3; el seu grau es de 7a, obligat 6b, amb una primera part plena de plaques i amb una escapatòria al mig, i una segona part plena de fissures, molt guapes.

En Ricard currant-se el 7e Llarg de la Gyu Abert, 7a (6b Obli)
(foto Santi)

Al cim del Kagatondo hi ha, potser la via més carismàtica de tot el massís, L’espero Nord del Kagatondo, no és una via molt difícil, ja que la seva màxima dificultat no passa de 6a, la seva dificultat rau en que et pots perdre molt fàcilment i que no hi ha quasi be res posat, i degut a la seva llargada, et poden “cantar els puputs”. Interessant anar-hi amb una bona ressenya.

Travessia al mig de l'espero Nort del Kaga (foto Ricard)

El 11e llarg de 6a potser el mes difícil de la via (foto T Ll)

Una de les vies més espectaculars es la “Vuelva Usted Mañana” La via en sí comença al coll que separa el Kagatondo del Kagapamari, te una dificultat de 6b+ i Ae amb uns 7 ó 8 passos d’un sostre amb un ambient excepcional; la via transcorre per un esperó que no fa més de 2 mt. d’amplada, i per arribar a la via, tenim varies possibilitats: o pujar-hi caminant fins a unes vires, per la banda de darrera, o tria una de les 3 vies per arribar aquestes vires, amb uns 3 llargs i una dificultat mitja de V.

Pas de l'espectacular sostre (foto Ricard)

3era. Tirada de la Vuelva Usted Mañana amb un ambient
excepcional i a on es pot veure l'amplada de l'esperó (foto T Ll)

Un dels Rappels del Kagatondo (foto T Ll)

Al cim del Wanderdu hi varem pujar, també per la Via “Panic in Gotham City” (6c, 6b obli), comença amb un díedre, i fa servir unes plaques molt aèries, per arribar a uns díedres acabats en sostre a on hi ha la màxima dificultat, d’aquí al cim ens queda un llarg de V.

Els últims esforços de la Panic in Gotham City (foto T Ll)

L'Auita en una de les plaques de la Panic in Gotham City (foto Santi)

Quan la calor apreta una mica, es pot anar a la part Nord del Hendutondo, ja que està a l’ombra, i si tens sort et pot tocar una mica el vent i tot.
En aquesta vessant, hi ha les vies més difícils en quan a lliure equipat es refereix, la “Black Mamba” n’és una d’elles, amb varies tirades de 7a (6c obl.)

En Ricard superant un dels sostrets de la "Black Mamba" (foto T Ll)


En Pitu i l'Enric al cim del Wangeldebridu (foto Pito)


Els diedres de la Normal del Suritondo (foto Pitu)


1er llarg de la Normal del Suritondo (foto Pito)

També es va anar a escalar al cim d’Hombori, a on hi ha unes quantes vies, no masses, però has de quedar amb el Salva Campillo o el seu fill, perquè t’hi portin i et vinguin a buscar amb un preu concertat, ja que la paret en qüestió esta a 12 km del càmping.

Camins empedrats que donen la volta a tot el Complex del Kagatondo (foto T Ll)

Els dies en que descansàvem, hi ha varies opcions, des de la lectura, passant per fer una excursió a veure elefants, i si tens sort veure’n algun, preu concertat amb el Salva; o fer una mica d’esportiva al costat del càmping, o demanar-li a la “Maña” que et llogui la moto o la bicicleta per anar fins a Hombori per la carretera que uneix Gao amb Mopti.

En Joaqui fen uns passos d'esportiva (foto T Ll)


El grupet sencer (foto T Ll)

També en quan a turisme val la pena anar a fer una volta per el país Dogon; pobles que viuen a les faldes d’uns espadats amb els graners penjats, no se sap com, la majoria dels quals no són musulmans, i a on cada cop en queden menys.

L'Enric mirant els elefants de molt, molt aprop (foto T Ll)

Una de les activitats interessants és anar a la Reserva d'elefants, a on es poden veure realment aprop.

Pous d'aigua (foto T Ll)

Els Pous d'aigua dels quals, els que no som del país no en podem veure són els que estan oberts, es adir, dels que treuen l'aigua a cops de galleda,o bosses de plàstic, dels que la treuen amb una bomba de ma ens van dir que en podíem beure tranquil·lament, i de fet es la que teníem al càmping per fer de tot, cuinar, dutxar-nos, i beure també.

Cases Dogons (foto T Ll)

Jocs típics dels nens Dogons (foto T Ll)