ET RECORDO
6 Octubre 2024
Et Recordo i et Recordaré
El dia del teu comiat vaig escriure unes lletres, ho havia fet en altres ocasions a rel, d’algun amic que també s’havia mort. Però mai m’havia atrevit a llegir-lo en públic. Tu ho vas fer possible i em vas fer treure la vergonya, o potser es que m’he fet gran. O potser eres mes que una amiga, molt mes.
La qüestió es que vaig escriure unes línies sobre nosaltres i la nostre relació, i de com vas influir en la meva vida, tot i que tampoc van ser tants anys, desde aquells anys a l'INEF de Lleida, a on em vas robar el cor. Va passar molts de temps que no sabien res l’un de l’altre, trobades esporàdiques; ara he recordat una trobada en una manifestació del procés a Barcelona, i poques vegades mes.
No recordo gens com i perquè ens vam tornar a trobar ara ja fa una anys, i tornar a restablir, una mica, la nostre magnifica relació. Potser la teva separació suposo que va ser un detonant, vaig intentar estar al teu costat, no se si ho vaig saber fer be, poques coses he sabut fer be aquesta vida; tu si que vas estar amb mi quan ho vaig necessitar.
Quan et va sortir la malaltia, al principi et vas preocupar, després TU mateixa m’animaves a que tot eren entrebancs i que si queies t’havies d’aixecar, cullons es que era jo qui t’havia de dir aquestes coses. Vaig acompanyar-te allà on fos i intentant no molestar als teus que veia que també estaven a prop, et devies pensar que et feia un favor? Doncs, NO, el favor me’l feies tu a mi, com ara, després d’haver passat a l’altre banda ho estàs fen, he conegut un munt de gent que t’estima i que veig que són meravellosos, no se si els podré arribar a conèixer mai a tots, ho intentaré. Miraré de fer coses junts, amb aquest grup que vas formar tu.
Hi ha una cançó dels Txarango que resumeix molt be la nostre relació, que no morirà mai.
ET RECORDO (Txarango)
T'imagino constant
A través de les nits fredes
Et recordo constant
A través dels dies tendres
La mà als cabells I acaronant
Per tu viuré tot el que hauríem viscut plegats
La teva llum es va apagar
Ja sols em queda protegir el què em vas deixar
I creure
Que tot està per fer
Pots anar-te'n tranquil·la, estarem bé
Buscar I descobrir
Tota la vida que deixes viu en mi
Hem de caminar
Malgrat que avui ens faci mal
Sobrevolar les pors
I mirar endavant
Et somio constant
Aixoplugant-te de la pressa
Et desitjo constant
La teva flama encara encesa
Recordo el temps al teu costat
Bocins de vida que no deixo anar mai
La teva llum es va apagar
Ja sols em queda protegir el què em vas deixar I creure
Que tot està per fer
Pots anar-te'n tranquil·la, estarem bé. Buscar
I descobrir
Tota la vida que deixes viu en mi
Hem de caminar
Malgrat que avui ens faci mal, sobrevolar les pors
I mirar endavant
Et trobaré a les estrelles cada nit
Buscar I descobrir
Tota la vida s'amaga ara I aquí
Hem de caminar
I buscarem un nou demà
Sobrevolar les pors
I mirar endavant
No se qui, va dir una vegada: “Quan vas néixer, tothom reia mentre tu ploraves, viu la vida de tal manera que
quan tu moris tothom plori mentre tu rius”. I així ha sigut.
Escolteu, escolteu, no la sentiu a riure?
Et recordaré sempre, sempre la resta de la meva vida.
El Roure del Giol 14 Set. 24
